requesens-inglés
arbre genealògic dels Requesens
Fills de Josep de Requesens i de Pilar Inglés
De la família de la meva àvia -els de Requesens Inglés- només la vaig conéixer a ella i a dues besties més. Tan sols un cop, el besoncle Josep Maria, que vivia a Nova York, ens va fer una visita però crec que no hi era a casa.
Sempre he sentit dir que els germans Requesens Inglés van ser dotze. Però vius, coincidents encara que fos per breu temps, únicament vuit. Això es dedueix de les seves dates de naixement i del testament del pare Josep de Requesens Molins. En aquest testament de març de 1909 ell feia referència a Agustín (nascut abans de 1891), Josefa (desembre 1891), María de las Mercedes (probablement 1893), María de los Dolores (1894), Jesús (desembre 1896), José María (gener 1901), Salomón María (juny 1903) y “en su seno lleva uno que próximamente y Dios mediante, le dará a luz” Pilar (maig 1909). Van morir uns quants de molt petits o tot just nèixer.
En aquesta breu biografia familiar els noms els he escrit, sense fixar-me gaire, indistintament en català i en castellà ja que no he trobat un sol document oficial ni escrit familiar on els citessin en català, sí bé és cert, que l’àvia i les seves germanes parlaven en català entre elles. La situació política de repressió de l’idioma que ha viscut el català d’ençà del Decret de Nova Planta de 1715 en que s’anul·len totes les nostres institucions va fer que el català, en moltes èpoques, només es visqués com una llengua parlada en l’entorn familiar.
Els homes de la família sembla que tenien un esperit aventurer però potser els impel·lia, també, la moguda situació política i social del país. Penseu en els fets de la Setmana Tràgica on enviaven els joves catalans a morir a la Guerra de Melilla. O qui sap si van ser els cants de sirena dels indianos que havien anat a fer fortuna a la segona meitat del segle XIX. De fet, tots quatre, van emigrar a América mentre que les tres germanes romanien a Catalunya. Tres germanes i no quatre perquè María de las Mercedes va morir, amb 18 anys, el 1911 -el mateix any que el pare-.
Una cosa que sobta és la facilitat que els pares van acceptar que tots els nois emigressin tan joves. Dic acceptar perquè ens consten ajuts i consells que serien impensables d’haver-s’hi oposat. Si pensem, a més, que havien de ser una família sense penúries econòmiques ja que el pare era un reconegut notari que va ocupar, entre d’altres, la plaça de Barcelona, costa de creure que els fills abandonessin les comoditats de viure en un entorn teòricament plàcid. Recordo que la seva germana Pilar cobrava una pensió del Col·legi de Notaris.
Tenim unes quantes imatges d’aquesta família i alguns documents que acrediten dates de fets existencials. Alhora existeix un grup de Facebook, de nom Requesens, on hi formen part descendents d'aquests besoncles emigrants.
L’entorn històric de l’aventura americana
Eren temps convulsos a la política espanyola que patia una forta crisi econòmica. S’acabaven de perdre les últimes colònies espanyoles (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909, per la mobilització de reservistes que els embarcaven per a la Guerra de Melilla. Principalment hi anaven els catalans i aquí arribaven les males notícies com la del desastre del barranc del Llop (27 de juliol de 1909) on van morir entre 1000 i 1500 soldats. El Regeneracionisme que fou un període de moviments per reflexionar les causes de la decadència d’Espanya, fou també un temps de transició fins a la Dictadura de Primo de Rivera des de 1923 al 1930. I el 36, la Guerra Civil i la posterior dictadura de Franco.