dolors de requesens inglés

María de los Dolores (Dolors, Tia Lola) de Requesens Inglés n. 1894 Arenys de Mar (Barcelona), m. 1993 amb 98 anys. 


Casada amb Luis Ibáñez Morlán (n. 1898 en un poble miner de La Rioja, m. 23.04.1993 Barcelona).

Es van conèixer molt joves i van tenir 8 fills: Natividad, Lolita, Matilde, José Luis, Carlos i Luz són els 6 noms que conec i potser els altres 2 els devien perdre de petits o en el moment de néixer.

El que ve a continuació ho he tret de l'article Memoria de Luz En el osario de Àvila del número 392 de El Viejo Topo de setembre de 2020. En aquest article van parlar del cas de Luz, la filla petita de Dolors i Luis,  que va morir per manca d'atenció en una presó d'Àvila on havien tancat la mare amb els dos fills petits com a represàlia per no haver pogut detenir i assassinar el seu espòs Luis. Dedueixo que tota la informació, ha estat elaborada per Luisa Maria Lanza Ibáñez (neta), per Miguel Ibáñez (net) i el pare de Miguel (José Luis Ibáñez de Requesens, germà de Luz). 

Luis venia d'una família modesta d'un poble miner de la Rioja. Als quinze anys va iniciar els seus estudis d'enginyer de camins a Madrid, encara que no va poder continuar-los. Des de 1926 va ser tècnic d'instal·lacions de telègrafs. Tres anys després va guanyar per oposició una plaça de cap de línia de telègrafs. El 1931, estant a Salamanca com a cap de línia provincial, es va afiliar al PSOE (ja era membre de les Joventuts Socialistes des de l'any 1917) i posteriorment es va adherir a la Agrupación al servicio de la República. Durant el règim constitucional del 14 d'abril va ser membre del Sindicato profesional de Telégrafos.

El 1935 el matrimoni i els seus fills residien a Àvila. En aquesta petita ciutat castellana va néixer Luz, l'última filla del matrimoni. A Àvila, Luis va dur a terme una activa tasca política  com a militant de la Agrupación Socialista. Poques setmanes abans de l'aixecament militar de juliol d'aquell any, Luis Ibáñez és destinat a l'oficina telegràfica de l'estat espanyol a Tànger per substituir el tècnic que estava a càrrec de l'estació, sospitós de simpatitzar amb els militars traïdors. El 10 de juliol marxa d'Àvila, concertant amb la seva dona i fills un posterior retrobament en la seva nova residència. No va poder ser.

A Luis Ibáñez se li encarrega mantenir a Tànger les comunicacions entre la ciutat i altres enclavaments del nord d'Àfrica i del sud d'Espanya, amb diversos serveis en defensa de la República a Màlaga, Almeria i València. Entre els serveis destaca una missió especial al quarter general de Los Llanos amb els comandaments de l'aviació russa. Mentre, la seva família a Àvila pateix les conseqüències de la dura repressió duta a terme per les tropes faccioses.

En no poder detenir i executar Luis en els moments inicials de l'aixecament militar al lloc on se li suposava la seva residència, i al constatar el seu paper en defensa del Govern republicà des de la seva posició de responsable de línia, es va prendre la decisió d'aplicar-li el càstig més cruel, empresonant a la seva esposa Dolors i dos dels seus fills de curta edat, Carlos i Luz. Gràcies als contactes i amistats del matrimoni, la resta dels seus fills van poder trobar refugi a les cases d'algunes famílies, tant a Salamanca com a Àvila, mentre la seva mare estava a la presó amb els dos nens menors.

Luz va emmalaltir i va morir per no tenir l'assistència mèdica necessària. Carlos també va estar molt greu però com Lucecita havia mort pràcticament per abandonament mèdic, sembla ser que a Carlos el van atendre una mica més i es va refer. Dolors va voler saber on era la seva filla però no va poder obtenir cap informació.

Luz va ser traslladada al cementiri d'Àvila i enterrada a terra l'11 de febrer de 1938 en una sepultura sense fèretre, ni làpida ni cap referència.

Les gestions realitzades pel seu marit des de Tànger per aconseguir un intercanvi de presoners a través de la frontera francoespanyola d'Irun, per mediació de la Creu Roja Internacional, van afavorir que la familia pogués reagrupar-se a Barcelona més tard.

A la fi de 1937 Luis Ibáñez va rebre a València ordres de tornar a Tànger, via Marsella, per incorporar-se a l'estació de ràdio per mantenir contacte amb Madrid i Barcelona.

Va ser detingut pels militars rebels sota l'acusació de "adhesió a la rebel·lió". Un consell de guerra el va condemnar a la pena capital, que se li va commutar per sis anys de presó gràcies al suport d'algunes persones, entre les quals no faltaven les que s'havia decantat pel bàndol revoltat, que van reconèixer les seves bones accions.

Posteriorment, sembla ser que al cap d'un any, va sortir en llibertat i va tornar a Barcelona, ​​on es va reunir amb la seva família i va sobreviure realitzant treballs precaris com tants altres dels vençuts represaliats, fins que el 1947 va ser contractat per l'editorial Marcombo com traductor al castellà i revisor de llibres d'electrònica escrits en anglès, francès i alemany. Així, fins als 95 anys d'edat.

arbre genealògic

A casa, la Dolors la coneixíem com la tia Lola. No hi havia cap relació entre la mare i la tia Lola i diria que tampoc entre l'àvia i la seva germana. Pensant, sempre ho he atribuït a que les hi feia por l'actitud tan compromesa en defensa d'uns valors que eren totalment oposats al règim dictatorial en el que es movien. Això ho dic jo i ho sostinc perquè, quan alguna vegada havia sortit el seu nom en alguna conversa, semblava que no ho havíem d'escoltar, que hi havia algun secret de família que era millor que no ens assabentéssim. Si pensem que la tia Lola va ser castigada per no poder detenir el besoncle Luis, per què no podien estendre les represàlies a les seves germanes o altres membres de la família? Això podia haver estat el motiu d'allunyament entre les germanes. Una sola vegada vaig anar a la plaça Artós, on vivia la seva filla Nati i ella i algunes filles havien vingut a algun bateig i potser alguna vegada a casa. Però, no més. La Nati i la mare es guardaven molta simpatia però no tenien una relació continuada. Això s'explica, o ho interpreto, perquè les dues tenien molts fills i molta feina a casa. També hi jugava molt el caràcter poc sociable del pare.  

21.06.2012 Esquela Natividad Ibáñez de Requesens